El Centre de Teràpia Cognitiva té una visió integradora de la psicoteràpia. La integració de models teòrics permet als nostres professionals atendre els problemes psicològics amb amplitud, dissenyant tractaments complets i individualitzats per a cada cas.

Una orientació cognitivista

El Centre de Teràpia Cognitiva s’inspira en l’orientació cognitivista de la psicologia i de la psicoteràpia. Presta especial atenció a la manera en què la persona pensa, sent i actua. La relació entre les àrees dels pensaments, de les emocions i dels sentiments és el nostre principal objecte d’estudi i d’intervenció.

El model constructivista

El marc cognitiu ha progressat cap a un model teòric i assistencial que es coneix com a constructivisme, model a què s’acull el nostre equip. Segons el constructivisme, cada persona construeix i entén la seva realitat basant-se en la seva experiència. Això vol dir que cadascú atribueix significats individuals i únics a les diferents situacions de la vida, donant-li un sentit propi.

A vegades, les perspectives de les persones deixen d’encaixar amb les exigències plantejades pel context on viuen, i es requereix un canvi perquè es tornin més adaptatives.

El model sistèmic

El nostre equip també té formació i experiència en la teràpia sistèmica. Des d’aquest model es disposa de més dades i d’una major eficàcia en l’abordatge de problemes vinculats amb les relacions familiars -molt freqüentment de pares i fills- i de parella.

El model sistèmic es caracteritza per centrar la seva atenció en la família, entesa com un sistema, diferenciant-se, així, d’altres orientacions psicològiques que se centren en l’individu.

La família és un grup que s’organitza jeràrquicament, on cada membre desenvolupa una funció i ocupa un lloc. Cada membre influeix i és influït pels altres, exposat als canvis propis del cicle vital i a factors externs. El model sistèmic entén que quan un o més membres de la família presenten un símptoma –o malestar psicològic– aquest és l’expressió del malestar de tota la família, i no només d’un individu en particular. I, des d’aquesta concepció, l’abordatge del procés terapèutic es duu a terme amb tots els membres del sistema que puguin venir a les sessions.

El model teòric, però, contempla que sovint és difícil reunir a les sessions tota la família i, per això, posa l’accent en el fet que els terapeutes han de tenir tot el sistema en ment, encara que no el puguin tenir a les sessions.

La teràpia familiar sistèmica

En les sessions de teràpia familiar s’escolta l’opinió i es dóna veu a tots els membres de la família per captar el malestar de cadascú i buscar objectius en comú. La participació de diferents persones comporta un grau de complexitat major, i, per això, entenem que una bona eina de treball es la co-teràpia, és a dir, la presència de dos terapeutes dins de la consulta.

Això permet, entre altres qüestions, tenir cura de “donar veu” i observar les diferents interaccions que es produeixen, a més de cuidar les aliances que es poden crear.

Aquest format també implica que les sessions siguin d’hora i mitja i es divideixen en una primera part en què s’escolta i atén la família, seguit d’una segona part en què els terapeutes abandonen la sala per fer una trobada i posar en comú el que s’ha pensat i sentit. Durant la tercera i última part els professionals tornen a la sala i fan una devolució consensuada del que han observat i que ajudi la família a seguir fins a la propera trobada.

Objectius

Un dels objectius de la teràpia familiar sistèmica és millorar la comunicació entre els membres de la família i, alhora, tenir en compte les solucions que la família ha intentat, que, sovint, estan perpetuant el problema, ajudant a mantenir l’equilibri familiar.

Famílies, parelles i individus

Així doncs, la comprensió sistèmica esdevé una manera complexa, però eficaç d’atendre no només famílies i parelles, sinó també individus que viuen i es relacionen constantment en un entorn que cal tenir en compte.